El tango de la Vieja Guardia, Arturo Pérez Reverte

L'editorial presenta el llibre amb el suggeridor resum :

« Una parella de joves atractius , aclaparats per passions urgents com la vida , es mira als ulls al ballar un tango encara no escrit , al saló silenciós i desert d'un transatlàntic que navega a la nit . Traçant sense saber-ho, en moure abraçats , la rúbrica d'un món irreal les llums fatigades comencen a apagar per sempre .
Un estrany desafiament entre dos músics , que porta a un a Buenos Aires el 1928 , un assumpte d'espionatge a la Riviera francesa durant la Guerra Civil espanyola , una inquietant partida d'escacs al Sorrento dels anys seixanta ...
El tango de la Vieja Guardia narra amb pols admirable una tèrbola i apassionada història d'amor, traïcions i intrigues, que es perllonga durant quatre dècades a través d'un segle convuls i fascinant, entre la llum crepuscular d'una època que s'extingeix. "

Què ha significat per a mi la lectura de El tango de la Vieja Guardia? Doncs us he de dir que, sobretot, ha estat un gran plaer, un gust de novel·la. Primer, perquè l'autor domina com pocs l'art d'escriure de manera clara, directa, concisa, utilitzant el llenguatge periodístic que tan bé domina. Arturo Pérez Reverte és un escriptor amb majúscules, un fotògraf d'escenes precioses, detallista sense avorrir, un captador i transmissor excel·lent, un narrador com pocs. I a El tango de la Vieja Guardia, ens passeja per cinc-centes pàgines de forma magistral, amena, divertida i emotiva. Com ja sabeu Pérez Reverte abans que escriptor va ser periodista, potser per aquest motiu sap plasmar de manera tan estupenda les paraules de les seves històries, a més d'afegir un punt crític que fa de les seves lectures encara més interessants. I no és un escriptor de novel·les primerenc, ja que compta amb molts llibres ja editats, i s'ha atrevit amb diversos gèneres, sent el de la novel·la històrica el que potser majors èxits li ha fet collir amb les aventures del seu capità Alatriste. Encara que a mi, particularment, m'agrada més un altre tipus d'escriptures seves, com l'esplèndida La reina del sud .

En aquesta ocasió, El tango de la vieja guardia, és una novel · la en la qual l'autor barreja passat i present, records i nostàlgies amb els fets presents, per anar teixint una complicada història d'amor de dos personatges protagonistes potents, Max Costa i Metxa Inzunza. I la construcció d'aquests personatges protagonistes crec que és el que la fa impressionant, especialment el personatge de Max que enlluerna des de l'inici fins al final de la lectura, amb les seves debilitats i les seves fortaleses, és l'home fet a si mateix .
El tango de la vieja guardia és principalment una història d'amor en tres actes, amb trobades i desencontres com a ingredient protagonista. Els tres actes són les tres èpoques en què es mouen els personatges: anys 20 i 30 amb l'escenari de fons del luxe d'un transatlàntic que va camí de Buenos Aires, i la pròpia ciutat argentina; segon acte: el període franquista a Niça i, finalment, anys setanta amb Nàpols com a teló de fons. I en cada un d'aquests tres actes hi ha un ingredient en comú entre Max i Metxa, que els uneix i que els allunya. En el primer és el tango, en el segon l'espionatge i en el tercer els escacs. Sempre en comú, també, la diferent classe social a la qual pertany cada un, la impossibilitat del seu apassionat amor , i l'esperança que, potser algun dia , aquest amor pot ser públic i veritable. La novel · la podria ser una estupenda pel·lícula de cinema , que sens dubte es portaria totes les estatuetes, per la seva bellesa, per la construcció dels personatges, per la destresa del director, un Pérez Reverte que esprem les trobades dels protagonistes i manté al lector àvid de saber més en acabar cada capítol. I malgrat tot, he de dir que, sens dubte, la millor part del llibre és la primera , la del Buenos Aires dels tangos, els barris canalles i el naixement de la passió entre Max i Metxa, un amor sens dubte impossible, ell ballarí de tangos, ella dona casada amb un ric músi . Pérez Reverte no podia haver triat millor inici, millor ball per aquesta passió. Tal com diu Bucay en un dels seus llibres (Estimar-se amb els ulls oberts): " El tango és una dansa de parella abraçada amb una abraçada que és contenció, no espremuda. Abraçar és trobar els braços oberts i el que dóna amb els braços oberts rep amb tot el cos. Així units, els dos integrants es desplacen en l'espai, però no és un espai qualsevol. Al contrari, és un espai creat pels dos". Precisament és el que són Metxa i Max al ballar, fins i tot davant els ulls del seu marit. I el que cregui que només va a trobar amor impossible en el llibre, s'equivoca. Hi ha altres elements que fan atractiva la novel·l , les èpoques ben documentades, les reflexions sobre el pas dels anys en la vida de les personatges, l'inevitable envelliment, intrigues i escenes sadomasoquistes fins i tot. Sens dubte una novel·la molt recomanable, que no passarà desapercebuda als lectors que apostin per ella.

Hanna i Emil, Belinda Castles

Hanna i Emil és una bonica història d'amor i tenacitat, d'ideals i enteresa, de principis i de coherència. Una cosa que sens dubte ja són bons motius per llegir-la, i més tenint en compte l'època en què es desenvolupa, un moment duríssim per a la història de la humanitat, la II Guerra Mundial.
En realitat la novel · la és la recreació de les memòries reals d'Hanna, la protagonista, per part de la seva néta, l'escriptora, encara que en la novel · la que explica la història és la néta fictícia, Flora, que rep una caixa amb manuscrits de la seva àvia i comença a llegir-los, i és llavors quan comença el relat i coneixem la commovedora vida dels protagonista.

De fet, si el llibre té algun punt dèbil és que després aquest capítol- el de la trobada dels papers de Hanna per part de la seva néta - , mai es tanca. Coneixerem a través de les pàgines de la novel · la tot el que passa a Hanna ja Emil, però no el desenllaç de la néta després de llegir els documents. Potser no era l'objectiu de l'escriptora fer-nos saber res més de la Flora, el cas és que jo em vaig quedar amb la sensació que em faltava alguna cosa per estar completament satisfeta amb la lectura.
Les paraules de l'editorial per presentar la història són les següents: " Emil , veterà alemany de la Primera Guerra Mundial, torna a casa i es troba un país trasbalsat. La inflació i la desocupació precipiten a Alemanya cap a la catàstrofe i la participació d'Emil a la resistència l'obliga a abandonar la seva llar i la seva família. Mentrestant, al West End londinenc, la Hannah és una jove i poliglota jueva russa que, ansiosa per conèixer món, decideix viatjar a Europa i caminar per un continent abocat a la guerra total. A Brussel · les coneix al extenuat Emil, que acaba de creuar la frontera a peu des de l'Alemanya nazi, on la tragèdia està cada vegada més a prop. Durant un breu espai de temps construeixen una vida junts a Anglaterra, abans que esclati la guerra i que l'Emil, per la seva condició d'alemany, sigui reclòs i exiliat. Hannah, decidida a trobar-lo, emprèn un viatge per mar en solitari i amb un munt de perills ... Hannah i Emil és una narració commovedora i real de valor i determinació impulsada per les poderoses corrents de la Història. Un relat d'amor durador i coratge sense fi amb el caos i la devastació de la Segona Guerra Mundial com a teló de fons. Una preciosa novel · la que ens ajuda a recordar la importància de conèixer el nostre passat , fins i tot aquells fets que la Història oficial ha aconseguit vetllar , perquè mai més tornin a passar ".
Pel que fa a la meva opinió sobre el llibre, ja podeu imaginar amb el primer paràgraf d'aquesta ressenya que el llibre m'ha agradat molt. Els motius són diversos i tots importants. D'una banda , la recreació del moment històric, de la vida de persones reals davant circumstàncies adverses, el que em porta a pensar alguna cosa sovint oblidada : qualsevol temps passat no sempre va ser millor, de fet ,en aquest cas, el període de la II guerra mundial va ser, sens dubte, infinitament pitjor al moment que avui viu el món occidental. La bogeria d'un líder horrorós i inhumà, l'estupidesa d'algunes masses crescudes per sentir-se superiors, la covardia dels que es creien vencedors ... Les guerres sempre es cobren víctimes, determinen les formes que prenen les vides deixant poc marge de maniobra a les voluntats individuals ... No obstant això, Hanna i Emil, sobretot Hanna, aconsegueix prendre cert control de la seva vida, aconsegueix lluitar contra els elements, contra aquesta estupidesa col · lectiva, tan difícil d'ignorar, gràcies a una força poderosa, la seva tenacitat i intel · ligència, i gràcies també al seu incondicional amor cap Emil. Contra tot pronòstic aconsegueix tenir una vida semblant a la que ella aspirava a tenir, no una vida perfecta, però sí una vida intensa d'amor cap als seus i d'amor a les lletres, ja que va poder ser traductora professional a força de molt lluitar. És una dona que mai es dóna per vençuda, que creix davant les adversitats, que troba imaginació per sortir de les pitjors situacions i aconseguir felicitat.

Precisament , la construcció dels personatges és un altre dels punts forts de la història, es tracta d'homes i dones febles, veritables, creïbles al cent per cent, però també resilients, vencedors, admirables, un do que els fa tenir la capacitat per seguir endavant encara que les circumstàncies siguin les pitjors, encara que el destí es proposi separar-los dels éssers estimats o els posi proves cada vegada més difícils.
El llibre abasta un munt d' anys dels protagonistes, des d'inici de 1900 fins als anys setanta i aconsegueix condensar moments extraordinaris, deixant sempre ganes de saber-ne més, ja sigui de la vida d'un dels seus protagonistes, o de l'altre, o de les seves vides en comú, des les seves anades i vingudes al vell continent, dels amics que els envolten, dels desencontres i les trobades casuals ... Un llibre preciós, una lliçó de vida, una lliçó d'història .

La vida imaginaria, Mara Torres

La Mara Torres (25 de setembre de 1974) és una professional del periodisme que m'agrada molt, i quan va publicar la seva primera novel·la, aquesta de la que us parlo avui, tenia moltíssimes ganes de llegir-la, i he de dir que ha complert amb totes les meves expectatives i, fins i tot, les ha superades.
L'escriptora edita un telenotícies poc convencional quan a format i quan a prioritats, és a dir, que té una perspectiva una mica diferent a la que tenen tots els programes d'aquest format, quelcom que per a mi el fa molt atractiu, sobretot tenint en compte els temps que corren pel periodisme "original". No m'allargaré més sobre el tema, perquè el motiu de l'entradeta al blog és un altre. El que sí que vull esmentar és que la Mara, a banda de ser una periodista com la copa d'un pi, i de tenir un currículum més que satisfactori, ha fet un postgrau i doctorat en estudis de Llengua i Literatura i el 2008 va començar estudis de Literatura comparada a la Complutense de Madrid, és una escriptora molt vàlida i original. I no ho crec només jo, i ja sé que els premis no sempre volen dir quelcom, però per a mi aquest cop sí, i amb aquest llibre Mara Torres va quedar finalista del planeta 2012.

La vida imaginaria és una llibre molt recomanable, sobretot, per la frescor que destil·la. És un text en el que la realitat i la realitat imaginada (el que li passa pel cap a la protagonista) es barregen de forma divertidíssima, i tot i que tracta un tema dramàtic com la separació, ho fa des d'una perspectiva optimista, tal i com resa al final del llibre: "el pruno está en flor", és a dir, que al final tot pot començar de nou, la vida té això de meravellós. La història comença amb una separació, la parella de Nata, la protagonista, l'acaba de deixar. Durant la novel·la ella analitza els perquès de la nova situació, intenta buscar els motius de cadascuna de les paraules que ha tingut amb el seu ex, intenta entendre perquè la deixa si ell s'acomiada d'ella amb un "amor", com si encara l'estimés com abans, i Nata no entén res. Però de mica en mica, amb el pas dels dies, dels mesos, amb les reflexions solitàries, i les reflexions en companyia dels amics Nata va entenent, i va adonant-se de qui era ella, qui era ell i què passava entre tots dos, i en que potser allò que tenien no era tan meravellós. Una part de la protagonista encara segueix enganxada al seu antic amor, però hi ha una nova Nata que vol oblidar-ho tot, començar de nou, tornar a experimentar, i aquesta és la Nata que guanya. I perdent el passat, però sense oblidar-lo del tot, guanya un present, i un nou amor, algú que mai abans que hagués cregut que seria el seu perfil de parella, i per això potser ho porta en secret durant molt de temps, tan tapat que està a punt de perdre'l quan el que havia de perdre era la por a viure. 

Segurament us assemblarà una novel·la romàntica pel que explico, però us ben asseguro que és molt més que això perquè la història parla també d'una generació -gent d'entre trenta i quaranta anys-, generalment al·lèrgics als grans compromisos, insegurs i una mica perduts, descriu la fragilitat de les relacions, paral·lela a la debilitat de les feines, i així acaba parlant de l'actualitat d'una ciutat com Madrid, però que podria ser qualsevol gran ciutat occidental, i d'una societat en canvi continu. Una novel·la que emociona, trista però divertida, i sobretot, vital i optimista.

Y entonces sucedió algo maravilloso, de Sonia Laredo

Si queréis quedaros con un buen regusto después de leer un libro y con una sonrisa dibujada en los labios, no dudéis en leer "Y entonces sucedió algo maravilloso", de Sonia Laredo. Se trata de una novela/cuento donde encontraréis al mago, la bruja, la princesa, el príncipe...y sobre todo, un final feliz. Además de que las historias están regadas de montones de citas preciosas de la propia autora que son un recetario para la vida feliz.

El hecho de que la novela se parezca a un cuento no significa, en absoluto, que sea una novela insubstancial. Al contrario, “Y entonces sucedió algo maravilloso” es una novela sin desperdicio, llena de contenido, una buena novela que, además, es un gran homenaje a los libros y a las historias, rezuma el amor a la literatura y a los buenos libros de todos los tiempos, así como a los escritores que les dieron vida. Una novela que, una vez leída, se podrá leer al cabo de un tiempo para seguir descubriéndola.

La historia comienza con lo que podría ser una mala noticia, el despido de Brianda de su trabajo, al cual ha dedicado la vida entera, y del que le despiden cuando tiene unos 40 años aproximadamente. Sin embargo este fin es el inicio de todo, es el comienzo de la nueva aventura que va a ser la vida de Brianda, donde ella será realmente la protagonista y no la trabajadora obsesiva que observa la vida desde afuera, con temor a salirse del camino esperado, del camino que toca. Una mujer que ha vivido agazapada, alerta, con cuidado pero que, ya desde el inicio nos regala una optimista declaración de principios:"Si me dan a elegir, prefiero a las personas que han descubierto el misterio de la alegría y viven para celebrarlo. Las escojo antes que a esas otras tristes, que no conocen la ciencia de ser felices y propagar la alegría a su alrededor, que no se han enterado de que la risa nos distingue a los humanos de otro animal cualquiera" (página 63).

Y ese principio le llevará a la búsqueda del mayor de los tesoros, la felicidad. En su huída de lo conocido, del camino labrado, del entorno seguro, Brianda sale de su zona de confort y emprende un viaje sin rumbo fijo. Le guían los libros, como siempre ha sido a lo largo de su vida, a veces juega a tomar uno al azar y que le inspire los pasos a seguir. Una guía de viaje lleva a la protagonista hacia un viaje que le dirige una pequeña población llamada Nuba, en la que hay un letrero según el cual existe una librería en traspaso.  El anuncio y el maravilloso paisaje hacen que Brianda apueste lo inimaginable hasta el momento en su monótona vida. La editora decide quedarse allí a vivir, empezar una nueva vida intentando quedarse con la librería en traspaso, el Locus Docenci. Sin embargo, el dueño de la librería, uno de mis personajes preferidos, el anciano don Lorenzo, no se la traspasará hasta que no encuentre un tesoro. Pero mientras tanto, permite a Brianda trabajar para él y vivir en su casa.

Y es así como empieza el cuento, y Brianda se convierte en verdadera protagonista, y ya nunca más es una simple observadora, ahora arriesga y vive, y sufre, y pasa un miedo tremendo en algunos momentos pero, sobre todo, siente que puede hacer lo que se proponga, puede vivir su vida, y puede dar vida, dar amor y recibirlo. Por supuesto, siempre acompañada de sus tesoros: los libros y sus autores, que tanto le han servido a ella en la todas las circunstancias, y que, junto a Lorenzo, prescribe a los habitantes de Nuba y a sus visitantes al entrar en la librería. La sencilla historia nos muestra así todo un abanico de relaciones, las de los personajes del pueblo, las típicas historias del pasado que siempre vuelven al presente, y también, como todo cuento maravilloso, Brianda tiene su propia historia de amor con un personaje enigmático que dará un vuelco a su vida con muy pocas palabras y muchos gestos cargados de intención.

Imposible acabar la reseña sin destacar que el libro no contiene solamente una bonita historia, sino también un bonito diseño de portada, con ilustraciones de Lizzy Stwart, unos dibujos que han captado realmente el espíritu de la novela.

Ahora nos queda otro misterio por resolver, ¿quién se oculta detrás del seudónimo de Sonia Laredo? La autora desconocida de la novela dicen que está íntimamente relacionada con el mundo editorial, ¿será ésta su historia?. Quizás nos lo descubra en otro libro. De momento, gracias Sonia por la agradable lectura.

Cosmofobia, Lucía Etxebarría

Cosmofobia és una novel·la que us agradarà a tots aquells i aquelles que disfruteu amb les històries que transpiren veritat i frescor. No és perquè es tracti d'una novel·la basada en una història real, encara que potser sí que es basa en moltes històries reals. Sinó perquè els personatges són frescos, podem sentir els seus batecs, sentir les seves pors i alegries. El protagonista de la història no és un únic personatge, es tracta d'una novel·la coral, amb moltes veus, tot un entramat d'històries petites i grans, relacionades entre sí, d'una forma a vegades directe, altres indirecta. I a mesura que avancem en les petites històries dels personatges que apareixen, tot pren un sentit, el sentit de la vida quotidiana, el sentit del dia a dia. No trobarem a Cosmofobia una gran història, un gran misteri, res de semblant, i tot i així, la novel·la es llegeix de forma molt agradable perquè en realitat el que anem llegint és el misteri de la vida, de totes les nostres vides, amb les grans coses i les petites coses, amb les penes i les alegries de viure. L'entorn és el d'un barri de Madrid, però podria ser un barri de qualsevol ciutat d'avui en dia, en el que es barregen la gent de tota la vida, i la gent nouvinguda, els fills dels emigrants del camp a la ciutat dels anys setanta i els fills dels arribats de països llunyans que darrerament han buscat el paradís a la vella Europa, amb el racisme, la integració, la interculturalitat, les noves formes de convivència, les famílies d'ara i les famílies d'abans. Amb tots aquests ingredients, Lucía Etxebarría elabora un teixit resistent als més exigents lectors i lectores,  una interessant novel·la de la qual qualsevol de nosaltres i els del nostre entorn podríem forma part com a personatges protagonistes. Una novel·la que es llegeix fàcilment i que passa volant, com la vida.

PRIMER MARATÓ DE LECTURA ON LINE 'Y ENTONCES SUCEDIÓ ALGO MARAVILLOSO' DE SONIA LAREDO (EDITORIAL DESTINO)

¡ Hola a tothom!

M'han convidat a un esdeveniment que crec que us pot interessar com a bons lectors i lectores:

PRIMER MARATÓ DE LECTURA ON LINE  'Y ENTONCES SUCEDIÓ ALGO MARAVILLOSO' DE SONIA LAREDO que organitza l'editorial DESTINO i unes blogueres estupendes MOMENTOS DE SILENCIO COMPARTIDO.

Si us animeu a participar, com m'he animat jo, podeu fer-ho des d' aquí serà molt divertit i més serem més riurem.

Momentos de Silencio Compartido, també han posat en marxa un sorteig de de 5 exemplars de 'Y entonces sucedió algo maravilloso', sens dubte una bona oportunitat per fer-vos amb un exemplar d'aquest llibre maratonià!

Y entonces sucedió algo maravilloso, Sonia Laredo.

Buenos días! Hoy me pongo con una novedad de la que vais a sentir a hablar seguro, porque tiene una pinta impresionante, se trata de Y entonces sucedió algo maravilloso, de la escritora Sonia Laredo.

FICHA TÉCNICA

Título: Y entonces sucedió algo maravilloso

Autora: Sonia Laredo

Fecha de publicación: 30/04/2013

392 páginas

Idioma: Español

ISBN: 978-84-233-4651-6

Formato: 13,3 x 23 cm.

Presentación: Rústica con solapas

Colección: Áncora & Delfín

SINOPSIS

La magia de los libros y de las segundas oportunidades en una novela que enamora. Una mujer al borde de los cuarenta rompe de manera forzosa con su realidad, una realidad que no le hacía feliz, y se embarca en un viaje, exterior e interior, en busca de algo que encontrará de manera inesperada en un pueblo perdido en las montañas. El sexo, la amistad, el amor, el miedo o la maternidad son los asuntos que sobrevuelan esta historia que es, por encima de todo, un sentido homenaje a los libros que nos ayudan a vivir y a ser mejores personas.

BOOKTRAILER: Y ENTONCES SUCEDIÓ ALGO MARAVILLOSO 

Y para acabar de despertar vuestra curiosidad, os dejo el enlace al primer capítulo.

Y entonces sucedió algo maravilloso:
primer capítulo