Cosmofobia, Lucía Etxebarría

Cosmofobia és una novel·la que us agradarà a tots aquells i aquelles que disfruteu amb les històries que transpiren veritat i frescor. No és perquè es tracti d'una novel·la basada en una història real, encara que potser sí que es basa en moltes històries reals. Sinó perquè els personatges són frescos, podem sentir els seus batecs, sentir les seves pors i alegries. El protagonista de la història no és un únic personatge, es tracta d'una novel·la coral, amb moltes veus, tot un entramat d'històries petites i grans, relacionades entre sí, d'una forma a vegades directe, altres indirecta. I a mesura que avancem en les petites històries dels personatges que apareixen, tot pren un sentit, el sentit de la vida quotidiana, el sentit del dia a dia. No trobarem a Cosmofobia una gran història, un gran misteri, res de semblant, i tot i així, la novel·la es llegeix de forma molt agradable perquè en realitat el que anem llegint és el misteri de la vida, de totes les nostres vides, amb les grans coses i les petites coses, amb les penes i les alegries de viure. L'entorn és el d'un barri de Madrid, però podria ser un barri de qualsevol ciutat d'avui en dia, en el que es barregen la gent de tota la vida, i la gent nouvinguda, els fills dels emigrants del camp a la ciutat dels anys setanta i els fills dels arribats de països llunyans que darrerament han buscat el paradís a la vella Europa, amb el racisme, la integració, la interculturalitat, les noves formes de convivència, les famílies d'ara i les famílies d'abans. Amb tots aquests ingredients, Lucía Etxebarría elabora un teixit resistent als més exigents lectors i lectores,  una interessant novel·la de la qual qualsevol de nosaltres i els del nostre entorn podríem forma part com a personatges protagonistes. Una novel·la que es llegeix fàcilment i que passa volant, com la vida.